Sóc l’Ana Minieri, llicenciada en Psicologia i especialista en Psicologia Clínica. Realitzo supervisions psicològiques individuals per psicòlegs i professionals de la salut mental a Barcelona.
La modalitat de supervisió individual consisteix en atendre les dificultats a la relació amb els pacients, que planteja un únic professional de la salut mental al supervisor. De manera que, es crea un clima de treball clínic de màxima privacitat i al ritme que precisa el professional que vol supervisar.
La supervisió ha de realitzar-se dins un marc de treball que inclou la freqüència de la supervisió i la duració de les sessions. El ritme o freqüència pot ser setmanal, quinzenal o mensual, i la duració de les sessions de supervisió pot ser d’una hora, una hora i mitja o dues hores. Aquest marc de treball de la supervisió s’estableix prèviament.
La supervisió psicològica individual és fonamentalment pràctica, però també inclou material teòric en més o menys proporció segons els interessos dels professionals que decideixen supervisar.
Sobre la supervisió psicològica
Tota feina que comporti la relació directa amb persones, suposa el risc de que apareguin tensions, malentesos, errades en la comunicació interpersonal, conflictes, etcètera. En el cas dels professionals de la salut mental, aquest risc augmenta per varius motius dels quals només destacaré dues:
- En relació al fet de que els usuaris o pacients de centres públics o privats de l’assistència mental, són persones vulnerables donat que pateixen, i endemés tenen, un major o menor grau de consciència d’aquest patiment, això fa que necessitin un tracte molt precís, delicat i especialitzat per part dels professionals de la salut mental.
- Als professionals de l’assistència en salut mental se’ls pressuposa amb unes mínimes condicions de salut mental, que els fa aptes per realitzar el seu treball assistencial. Per tant, forma part de la seva responsabilitat tractar de mantenir, cuidar i preservar aquestes bones condicions personals, en benefici propi i el dels pacients o usuaris.
El treball de supervisió clínica es fa necessari, a partir del moment en que el professional dubte de la qualitat de la seva feina assistencial, si es sent insegur, si li genera ansietat, si sent que la feina li sobrepassa i el desborda. Així mateix, també és adient la supervisió clínica quan l’objectiu és millorar l’aprenentatge i els coneixements sobre la dimensió psicològica de la pràctica assistencial, i de la psicoteràpia relacional.
El treball de supervisió clínica suposa la revisió i tornar a pensar sobre la relació amb un determinat pacient o amb varius, conjuntament amb el supervisor, el qual aporta una nova perspectiva de reflexió no només sobre els pacients, sinó també sobre les característiques de la interacció establerta entre els pacients i el professional que supervisa. Podríem dir que la visió del supervisor té l’efecte de descongestionar el panorama mental del professional que supervisa, en la seva relació amb els pacients i la seva feina en general.
